Dualisme Epistemológic i Ontológic

Plató és un pensador dualista, és a dir, que afirma que la realitat, el coneixement o l'ésser humà estàn dividits en dos nivells opacs.
Plató en el dualisme epistemológic fa referència al coneixement i l'explica a través del símil de la línia. És un metàfora visual en la qual Plató es permet explicar la divisió de dos tipus de coneixement: el sensible i el intel·ligible.
El coneixement sensible és el que processem dels sentits, també s'anomena coneixement empíric. Aquest coneixement és imperfecte i infalible. El coneixement no capta la auténtica veritat, sinó imitacions i còpies.
Aquest coneixement és opinable i discutible i se li atribueix el nom de Doxa, mantenint la distinció de Parménides entre Doxa i Aletheia.
Pel que fa al coneixement intel·ligible no s'adquireix pels sentits, és més, només l'adquirim quan aquests prescindeixquen.
Aquest coneixement s'anomena també coneixement racional o científic, és a dir, es basa en la raó. Aquest condueix a la Aletheia (veritat).
El procés d'aplegar al coneixement racional, fa que només uns pocs siguen capaços d'aplegar al coneixement vertader, aquests són els filósofs.
Els filósofs a més realitzen un procés educatiu d'una llarga durada. Ésta visió dualista del coneixement sensible i intel·ligible aporta al mateix temps dos nivells en cada coneixement, on Plató aplica quatre facultats, és a dir, quatre parts especializades de la raó.
La ontologia és la branca de la filosofia que s'ocupa del ser, la realitat també anomenada metafísica.
Plató és també un pensador dualista que divideix la realitat en dos mons: el sensible i el intel·ligible.
Plató afirma que al món sensible es troben els sers naturals, els sers materials també anomenats artificials.
Aquests sers són considerats cópies imperfectes d'un model de la idea corresponent.
La característica principal d'aquestes cópies és la imperfecció, ja que ens desgeneren i ens canvien.
En el món intel·ligible es troben les idees o formes també anomenades Eidos, essències auténtiques i reals.
La característica principal d'aquestes idees és que són eternes i inmutables, és a dir, no canvien per aixó el fa perfecte.
El món de les idees és un món incorruptible, un món poblat per idees segons Plató.
Les idees són singulars mentre que les cópies són plurals.
Plató relaciona el dualisme epistemológic i l'ontológic de la següent manera. En el dualisme epistemológic atribueix al coneixement superior la ciència ò episteme, mentre que en el dualisme ontológic associa el món intel·ligible.
El coneixement inferior en el dualisme epistemológic es basa en la Doxa i pel que fa al dualisme ontológic es basa en les cópies.

CONCEPTES DE LA REPÚBLICA

EN SÍ:
Una idea en sí,consisteix en captar la idea en la seua essencia,es a dir,sense apollar-se en hipòtesi.La idea en sí,es universal ,ja que podem entendre-la sense comparar-la amb qualsevol altre concepte.Segons P lató sols podran captar la idea en sí,els filósofs,que han sigut educats,per a tindre la capacitat de conèixer-la.

CREENÇA:
La creença pertany al coneixement sensible i esta dins de la facultat Pistis.S'associa als productors com també ho és l'hàbit i el costum.Plató assiganaba als productors una espècie de rutina,la qual tenia que transmetre-la de generació en generació sense cap aportació intel·lectual.

SUPÒSIT:
És una idea o afirmació que es pretén passar per certa,però no es demostrable també s'anomena hipòtesi.
En Plató aquestes hipòtesis es troben a la matemàtica,ciència que es basa en definicions no demostrables per crear teories,defecte que feia que per a Plató fora inferior a la filosofia.

OMBRA:
Són representacions imperfectes de la realitat.Aquestes figuren al món sensible.I estan relacionades amb la E-Ikasia,invenció,imaginació,facultat associada als artistes.Al mite de la caverna les escultures,carruatges i animals que porten la comitiva,reflectides per el foc al fons de la caverna,son les ombres vistes pels pressoners.

PENSAMENT DISCURSIU:
El pensament discurisu és un saber referit al món de les idees matemàtiques,aquest saber és etern i absolut però utiliza definicions no demostrables.S'identifica amb la Dianoia,facultat del pensament intel·ligble que l'associem a les matemàtiques,ciència propedèutica de la filosofia.